Geografia de la Maternitat

 

Un territori que canvia, com canvia la teerra quan es mou l'interior del

planeta.

I nosaltres canviem amb ell.
 

A vegades el camí és planer i assoleiat,

creuem rierols frescs o descansem en un camp de pessigolles

per observara el cel amb calma.

A vegades el camí fa pujada i arribar al cim requereix esforç,

altres, el camí és costerut i sentim que caiem sense frens.

​

Podem trobar-nos amb esquerdes abismals que donen vertigen

o amb pantans que ens atrapen els peus i ens impedeixen avançar.

 

Hi ha camins que ens sorprenen, altres que ens espanten

i alguns que mai no hauríem triat recórrer.

 

El camí no ens defineix com a mares

i quan es fa en solitari, pot resultar molt més difícil.

La paraula acompanyar té l'origen en el gest dels qui

compartien el pa en trobar-se pels camins.

 

Per mi, acompanyar en la maternitat significa apropar-nos al teu territori,

explorar la teva història i les teves peculiaritats

i juntes anar dibuixant mapes que orientin,

eines que ajudin a construir, ponts que permetin creuar

i murs que puguin protegir.

 

No per dir-te per on has de caminar, ni per recórrer el camí al teu lloc,

sinó perquè siguis tu qui pugui trepitjar el teu propi territori

i habitar-ho amb més seguretat, confiança i connexió amb tu mateixa.